Publicidad SÍ!

8 Oct

Hoy os traigo una campaña que he conocido gracias a Bendita BecariedadPublicidad SÍ!

Está impulsada por diversas asociaciones de publicidad, concretamente 32,  entre las que se encuentras asociaciones como ADECEC o Autocontrol. La campaña pretende concienciar de la importancia de la publicidad como motor de la sociedad, tanto a nivel económico como de bienestar ya que da a conocer lo que empresas e instituciones nos ofrecen.

Y, ¿qué acciones tiene la campaña? Pues bien, cuenta con gráficas, spots y cuñas radiofónicas que envían mensajes de apoyo a la publicidad. Para captar la atención del consumidor han elegido campañas publicitarias de éxito como el último spot de San Miguel y han presentado a personas relacionadas con el mundo de la publicidad que, de una forma u otra,  los hace posibles.

También atrapan al target con titulares llamativos como el de la imagen que os pongo por aquí: ‘Central Lechera Asturiana y Campofrío se unen’.De momento, lo hacen

por la publicidad.

Personalmente, me han gustado mucho los cierres que Mediaset y A3 Media pasarán, sobre todo el de A3 Media que dice: ‘Volvemos en 4 minutos de publicidad que hacen que puedas seguir viendo este programa’ Muy cierto, aunque la gente lo niegue.

Otra acción que ha llamado mi atención y que realizaré es la opción de adherirte a la campaña añadiendo el logo en tu sitio web, sin duda, una forma efectiva de estar presentes en los blogs más influyentes.

Pero no penséis que esto se reduce a una simple campaña que estará presente un tiempo y luego se irá. La publicidad es, casi históricamente, una de las profesiones más machacadas por la sociedad. Parece que todo el mundo lo hace mejor que los propios profesionales y siempre está la cantinela de ‘nos crea necesidades que no teniamos’. Para demostrar todo lo bueno que la publicidad nos aporta y callar más de una boca también se ha elaborado un decálogo con los beneficios de la publicidad en España. 

Sinceramente, os invito a leer y a profundizar en esta campaña que dará que hablar y que creo muy necesaria en los tiempos que corren.

 

os dejo por aquí la web 🙂

http://www.publicidadsi.es/

Advertisements

Practica Física con #ecuaciónpolo

4 Oct

Hola a todos!  Retomo el blog mezclando idiomas!

Hoy os presento la nueva campaña de Volskwagen Polo: #EcuaciónPolo. Con el enunciado de ‘Si un caballo sale de Finisterre y un polo de Cap de Creus, ¿dónde se encontrarán?’ nos animan a resolver esta ecuación, que nos recuerda a aquellas clases de física de 3º y 4º de la ESO para saber dónde coincidirán. 

ecuacion-polo-title_imgY, ¿si lo aciertas? pues, te llevas un polo. Eso sí, debéis decir el punto exacto en el que se encontrarán y no penséis que os faltarán datos, en la web de la campaña tenéis una ‘ficha técnica’ de cada sujeto de la ecuación. Así que, manos a la obra ( o mejor, a la calculadora).

Con esta nueva campaña, Volskwagen vuelve a marcar la diferencia. Personalmente, creo han sabido continuar muy bien con la temática del caballo, que ya hemos visto en los últimos anuncios de la marca, yendo un paso más allá. Esta vez no se han limitado a hacernos un guiño y sacarnos una sonrisa con el anuncio, ahora nos involucran con un desafío que todos hemos vivido. (o quien no recuerda el típico enunciado de un tren sale de la estación A a una velocidad constante de xx km/h …)Además, si yo fuera profesora de física aprovecharía esta oportunidad para acercarme a mis alumnos con este anuncio!

En definitiva, chapeau por Volskwagen! tanto a nivel creativo como de diseño! Os dejo por aquí la web para que le quitéis el polvo a vuestros apuntes del instituto y ..a calcular para ganar!

https://www.ecuacionpolo.com/

Donuts creatius

10 Jun

Com a gran fan dels donuts no puc deixar de compartir amb el món una invenció que us alegrarà les tardes. Abans de desvelar el secret us posaré en context…

Ginger Bread Man (homenet de gengibre) Shrek

Tots els fans (i no fans) de les pel·lícules d’Shrek recordaran amb especial tendresa un personatge inoblidable, l’homenet de gengibre.

Aquest entranyable personatge és el causant de que la vida dels barcelonins sigui una mica més dolça. Per què? Doncs gràcies a la versió feta de Donut de l’homenet. Decorat com un mini homenet amb xocolata al cap, mans i peus aquest donut artesanal alegra l’hora de berenar a qualsevol. Però la creativitat dels pastissers no acaba aquí. L’homenet de Donut a part d’innovar en la seva presentació, té diferents sabors com per exemple poma, taronja, kiwi o fins i tot mojito.

I ara el més important, on trobar-lo? 

Els creadors d’aquesta pasta tan original són els forns Boldú, originaris del barri de Gràcia de Barcelona la tercera generació d’aquesta familia, dedicada a la pastisseria artesanal des de 1939, segueix en el negoci amb els valors de simplicitat, qualitat, cordialitat i artesania.

A part de l’homenet de Donut que us he presentat, també tenen moltes altres pastes i diferents tipus de pà així com un servei de càtering.

Us convido que passeu per qualsevol de les seves pastisseries i gaudiu del plaer de menjar alguna de les seves pastes. Us recomano especialment l’homenet, of course!

Per a més info:

http://www.boldu.es/

Bed & Breakfast a Roma

21 May

Avui us porto un post amb aires de vacances. Si esteu pensant en viatjar a la ciutat de l’amor sense arruinar-vos però tampoc renunciant a una certa comoditat, el B&B Sogni Stellari us encantarà.

Situat a l’Appio Latino o barri de San Giovanni, el Sogni Stellari és un bed&breakfast situat al Carrer Pompei número 15. Consta de dues parts, una dedicada a grups d’amics o turistes individuals (bàsicament perquè les habitacions tenen llits separats) amb el seu menjador on cada matí se serveix l’esmorzar (self service). L’altra banda és per parelles o amics (con derecho a roce) ja que són habitacions amb llits de matrimoni, aquestes són més grans que les de l’altra banda però són interiors.

Totes les habitacions tenen lavabo individual, TV , aire acondicionat/ calefacció i WIFI (amb no molta cobertura). I els preus occil·len entre els 40/ 90 € d’una habitació doble i 40 /80 €, d’una simple.

Per què escollir-lo?

–  per no allotjar-se a Termini, és una bona opció per allunyar-se de les grans aglomeracions d’aquest barri.

–  per la bona relació qualitat preu. Les habitacions són com a les fotos i estan molt netes.

–  per l’amabilitat de l’staff del B&B, parlen anglès i espanyol.

–  per la tranquil·litat del barri i sobretot de l’edifici. Es troba situat a un pati interior, molt comú als edificis de Roma, per tant no està a peu de carrer.

–  perquè l’horari d’arribada és de 10h a 23h, sempre hi ha algú a recepció excepte a partir de les 23h. A més, et guarden les maletes si ho demanes.

Coses a millorar

–  localització a Google Maps, si busqueu Pompei 15 us sortirà una porta de pàrking tancada. No us espanteu, aquesta porta és l’entrada al pati interior que comentava. Sempre que hi ha algú a recepció està oberta però per si de cas et faciliten una clau.

–  la cisterna del lavabo fa molt de soroll i molesta bastant per la nit.

–  l’esmorzar té bastanta cosa però faltaria més pastes naturals no tanta bolleria industrial.

La meva valoració

Trobo que Sogni Stellari és una molt bona opció per viatjar a Roma. Tot i que no està cèntric, es troba a 15-20 minuts caminant del Colosseo i està a menys de 10 minuts de les parades Re di Roma o San Giovanni.

A més, el bus 85 et porta des de la Piazza Venezia a la Via Gallia que està a 5 minuts del B&B. Sincerament, val molt la pena.

Aquí us deixo l’enllaç per si us animeu 🙂

http://www.booking.com/hotel/it/sogni-stellari.es.html

‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’

9 May

Començo el bloc parlant de musicals. Un dels meus temes favorits i que està agafant molt de protagonisme en els últims anys a Barcelona.

La meva última incursió en aquest camp ha estat l’obra original de Broadway: ‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’ (I love you, you’re perfect, now change )al Teatre Poliorama.

Sota la direcció d’Elisenda Roca i amb Frank Capdet, Mercè Martínez, Muntsa Rius i Jordi Vidal com a actors, la obra repassa totes les etapes de les relacions amoroses des de la primera cita, l’embaràs, la crisi dels 40 o l’amor a la vellesa.

Escenografia

Si espereu un gran atrezzo com el que podríem trobar a qualsevol musical, oblideu-vos. La força de la representació recau totalment en els actors. Com a elements que ajuden a crear l’escena trobem algunes peces senzilles de mobiliari com cadires o sofàs que mitjançant la imaginació acompanyen la representació dels protagonistes.

Música

Com l’escenografia, es caracteritza per ser principalment senzilla. Hi ha dos músics, un violinista i un pianista, que també estan a l’escenari i participen en la representació. Les cançons són les originals però traduïdes al català. En general, sempre prefereixo les versions originals però trobo que estan molt ben traduïdes i mantenen la frescor de la versió anglesa.

L’equip al complet (músics+actors) font:broadwaybarcelona.com

Què opino?

Abans d’anar a veure l’obra ja havia escoltat que era molt divertida i que valia molt la pena. Quan vaig sortir de ‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’ aquesta percepció era una realitat absoluta. Sincerament, és un dels musicals més divertits que he vist mai.

Centrant-nos en l’escenografia i música, trobo que és un gran encert que sigui tan simple, sense grans escenaris ni decoració, ja que, com he comentat, són els actors i els músics els que fan brillar la obra. Aquest fet no és gaire comú en els musicals perque se solen caracteritzar per grans escenografies i un predomini de bones veus i balls. Això sol provocar que no sigui imprescindible tenir un  cast amb bons actors.

Aquest és un fet diferencial d’aquesta obra. A part de tenir bones veus, recordem que només s’acompanyen de dos instruments, els quatre protagonistes despleguen tot un ventall de personatges de diferents edats i personalitats, modulant la seva veu i variant accents aconseguint omplir tot l’escenari. Vaig quedar impressionada amb com simplement canviant l’entonació d’un simple ‘si’ aconseguien transmetre emocions completament diferents.

Per acabar, recomano totalment veure ‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’  per:

  • la seva ironia i frescor
  • el gran nivell dels seus actors tant vocalment com actoralment
  • demostrar que keep it simple és cert i de vegades millor que grans escenografies
  • posicionar a Barcelona com una ciutat musical de nivell amb produccions autòctones i sense necessitat de grans produccions

 

Fins la pròxima!! Feel free de comentar, aportar o criticar el que creieu!

Trobareu més informació a :

http://www.teatrepoliorama.com/es/testimoets-perfecte-ja-et-canviare/#postTabs_ul_10125

Llum al final del túnel (I’m back)

6 Nov

Hola a tothom!

Fa molt de temps que no escric i no per falta de ganes, però el temps vola i quan te n’adones ja és novembre. Bé, avui reprenc aquest bloc que vaig iniciar per la necessitat de tenir un lloc on expressar-me  i espero que no torni a passar més de mig any fins a tornar a escriure.

Avui 5 de novembre del 2012 és un dia històric, per 2 motius, el més important per a mi i per a l’estat espanyol és l’aval que ha fet el Tribunal Constitucional (TC) del matrimoni homosexual, desestimant per tant el recurs que va presentar el Partit Popular ara fa 7 anys, al 2005, quan el Partit Socialista va legalitzar-lo. El segon motiu ens arriba des d’Estats Units ja que avui són les Eleccions Presidencials entre Obama i Romney, però tot i la seva importància, jo em centraré en la decisió del TC.

Primer de tot, vull expressar la meva alegria sobre aquest fet ja que trobo penós que a aquestes alçades   del s.XXI estiguem encara anclats en el passat d’aquesta manera, amb aquest post no pretenc valorar aquest fet des d’un punt de vista polític, ni criticar o ennaltir un partit, simplement m’agradaria reflexionar sobre la poca tolerància que encara ara existeix.

Jo no sóc una persona amb les coses súper clares, ni amb conviccions inamobibles, realment crec que estic bastant perduda en aquesta societat (com tots segurament) i intento aprendre a crear-me les meves pròpies opinions (intento), però sí que tinc una cosa molt clara, de fet és un dels meus principis bàsics. Aquest ‘valor’ per dir-ho d’alguna manera és una espècie de barreja entre la coherència i la tolerància. La coherència perquè m’agrada saber perquè faig les coses i intentar fer-les de manera que em senti còmode amb mi mateixa i amb el que penso i la tolerància perquè realment a mí m’agrada que em respectin i crec que tothom s’ho mereix, de fet la gent que em coneix sap que em posa molt nerviosa la gent que està tot el dia ficant-se a la vida dels altres i qüestionant què fan o deixen de fer. Bé després d’aquest rotllo gratuït que acabo d’escriure, anem al gra.

Com deia, trobo que hi ha molt poca tolerància en aquest món, realment ja no sé si és que jo sóc la rara o si és la gent que té massa temps lliure, perquè em sembla molt trist que existeixin persones a les quals els pugui molestar que altres persones s’estimin entre elles. És un fet que mai he entès, la meva gran pregunta és..però, exactament què et molesta? Que els gais i les lesbianes es puguin casar  com els heteros poden? Per què? Ho entendria si es pretengués que ara tothom fóssim homosexuals, si realment fos o una cosa o l’altra, però quin problema hi ha en que la gent faci la seva pròpia vida?

I és un tema que em preocupa realment perquè veig que enlloc d’avançar, de vegades, sembla que tornem anys enrere. Jo sóc profe d’anglès de nens petits, és a dir d’entre 4 i 13 anys més o menys, i no us podeu imaginar com reaccionen quan surt el tema, riures amagats, cops de colze i la meva cara d’incredulitat preguntant ‘What happens?’ i ells que responen que res, que és raro.. i es riuen. Pot ser jo sóc massa exagerada i em preocupo per res, però no trobo normal que a aquestes alçades encara els nens ho trobin extrany, es presentin recursos a lleis que per un cop a la vida fan que Espanya sigui dels països avançats del món, i es qüestionin constantment un dret fonamental: la llibertat.

Per acabar, m’agradaria relacionar aquest últim punt de la llibertat d’obrar amb les eleccions nord-americanes on ahir aquest tema va ser portada. Una nena de 10 anys amb pares homosexuals, va escriure una carta al President Barack Obama agraïnt-li la seva posició de i recolzament (de fet de ment oberta i actual) i demanant-li consell sobre què dir-li a uns nens que es burlàven d’ella per aquest motiu. El Sr. Obama li va contestar la carta dient-li que els expliqués allò de “no facis a la resta el que no vols que et facin a tu”, mentrestant el Sr. Romney (oposició) qüestionava que poder visitar a l’hospital a la teva parella (sent homosexual) fos un dret, deia que era un privilegi.

http://www.huffingtonpost.com/jamie-mcgonnigal/obama-responds-to-10-year-olds-heartfelt-letter-about-her-dads_b_2074213.html?utm_hp_ref=tw

M’agradaria que realment reflexionéssim sobre això, perquè tot i que sembli que ho tenim molt assumit, la veritat és que no ho tenim gens. Encara hi ha persones que tenen pànic a ‘sortir de l’armari’ i jo em pregunto, i perquè han de sortir-ne d’un? Es que jo un bon dia surto i dic, “Món, sóc hetero!” perquè els homosexuals si? Perquè han de presentar-se abans? Doncs està clar, perquè encara hi ha gent que ho demana i si això passa, és perquè no està tan assumit com sembla.

I  a la gent que realment cregui que és un problema que dues persones s’estimin entre elles si no són de sexe contrari, que s’ho faci mirar, perquè potser són ells realment els qui tenen el problema.

Ale, després de la reflexió, dic bona nit i celebro que encara hi hagi llum al pou que sembla ser la justícia espanyola.

Us deixo un parell de links més sobre diferents reaccions a la premsa:
http://www.huffingtonpost.es/ana-oramas/largo-adios-al-recurso-de_b_2082886.html?utm_hp_ref=spain

El País :
http://politica.elpais.com/politica/2012/11/06/actualidad/1352226880_949406.html
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/06/actualidad/1352224305_386481.html

El Mundo:
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/06/espana/1352221574.html

CV o creu de vida

21 May

I com a la vida tot arriba, doncs a mi també m’ha arribat el moment de començar a fer pràctiques de publicitat o rrpp. És un moment important i sincerament tinc ganes i molta curiositat per saber com serà aquesta nova experiència, però mare meva, fer el currículum és horrible.

Suposo que també us heu trobat en aquesta situació, no sabeu com encarar el vostre CV i decidiu mirar a internet, oh! pozo de sabiduria, com són i intentar descarregar alguna plantilla.

Vaig anar a parar a modelocurriculum.net, una web on hi havia plantilles de currículums, de cartes de presentació i on t’explicava la funció de cada part. Sincerament, moltes gràcies a aquesta web,ja que en moments de desesperació t’ajuda bastant.
Mirant aquesta web he après que hi ha 3 tipus diferents de CV:

  • El funcional:

    és un currículum estructurat per temàtiques, que permet l’accés fàcil i ràpid a temes d’interès i, el més important, pots destacar més facilment habilitats i reptes assolits. Ideal per persones amb poca experiència com els acabats de graduar.

  • El combinat: 

         és un currículum que mostra, a parts iguals, l’experiència i les habilitats i punts forts.

  • El cronològic:

         És aquell que organitza la informació cronològicament, és a dir, dels reptes assolits fa més        temps, als més recents.

Bé després d’aquesta classe quasi magistral, potser penseu que ara sóc una eminència en el tema d’escriure currículums, doncs, res més lluny de la realitat.

Un cop decidit que el millor seria o bé el funcional o bé el combinat, arriba el dubte que més em preocupa. A mi  m’agradaria fer un currículum diferent, d’aquells que no són del montón i que criden l’atenció, però no sé com fer-lo .

No sé si és millor fer un CV creatiu, que per publicitat és ideal, però que per RP segurament no, o fer el típic currículum…


Bé, espero que aquesta entrada us hagi servit d’ajuda i m’encantaria que si algú sabés o intuís la resposta a la meva pregunta, doncs la contestés..moltes gràcies 🙂

Una pausa para la publicidad

Marketing, publicidad, relaciones públicas y tecnología aplicada a la comunicación

mydiagonal

What's to do and see in and around Barcelona's Diagonal

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

Musicales en Barcelona

El calaix de sastre d'una walking radio

lianaunet.wordpress.com/

Un lugar donde la creatividad se convierte en diseño y moda.

Interesting finds

Trendsetters and fashionistas, interests and tips

El calaix de sastre d'una walking radio

lartdecomunicar

comunicar tenint el teatre com a base creativa i pedagògica

%d bloggers like this: